Doncs si, m'he decidit a participar-hi amb aquest... tot és començar!
Saviesa Compartida
El temps, aquella ximpleria que dibuixa el rellotge, va ensenyar a l'escriptor que els sentiments brollen del cor cap als dits, i que les paraules no són tecles fredes ni bolígrafs inerts; que poden acariciar la nit i un sospir de tardor, i sostenir-te per tota una vida.
4 comentaris:
Felicitats, has fet un microconte genial, ple de poesia tendresa.
Gràcies montse, tot just començo... sóc molt “novata”.
Els teus escrits si que són bonics, espero tenir temps per poder anar-m’hi passant.
Records.
Gracies per navegar en el meu Mediterrani.
M'agrada el teu bloc.
Fins aviat.
Hola Xarnego, ben trobat de nou!
Salut.
Publica un comentari a l'entrada