Va de Canvis

Malgrat les plujes d'avui, sembla que el bon temps ja ha decidit instal·lar-se entre nosaltres definitivament. Llavors, ja no cal esperar més.

Demà serà el “dia”. És dissabte, tinc festa i tinc feina: ha arribat el moment del fenomen conegut per tothom amb el nom de <<Canvi d'armaris>>

La meva llarga experiència em diu que els armaris guarden una quantitat de roba igual al quàdruple de la seva capacitat real, i no falla.
De fet tinc entès que l'Einstein va dedicar un capítol de la teoria de la relativitat al tema, però al final el va treure perquè va pensar que era una reiteració del tema dels forats negres.

I mira  que se que n`hi ha que no en tenen d’aquests problemes, perquè no amaguen mai res gaire i passen amb poques peces de roba però, quan tens canalla per casa que cada dos per tres se’ls hi queda tot  petit, o adolescents que segueixen una moda diferent rere l’altre,  no us sona gens allò de "tinc poca roba"?

Doncs si la resposta és afirmativa, llavors ja la tenim liada!

Aquesta és una d'aquelles coses a les quals has de destinar tot un cap de setmana (com a mínim, quan ets colla), i que has de programar al detall perquè saps que si no ho fas, tindràs la roba escampada per la casa fins al dissabte següent, amb tot el que de rebot comporta (“-Mama: que em poso?”, “-Carinyo, on tinc aquell jersei fi que m’agrada tant?”o“I els calçotets nous? On son els meus calçotets!”)

Has de posar rentadores i planxar la roba d'hivern, per a desar-la neta. I després has de posar rentadores i planxar tota la roba d'estiu que treus, perquè vulguis o no, fa fortor d’armari... I això és una feinada de nassos quan ets una inconscient que compra roba moníssima de colors cridaners, que pot esser molt maca i tot el que vulgueu, però a l'hora de rentar-la és una complicació més  per tota la selecció prèvia que has de fer si no vols que una samarreta canviï de color o unes calcetes surtin més roses del compte... I si a sobre, tens una col·lecció "divina" de pantalons, camises i tops de fil d'allò més natural i pur, t'has d'estar tres hores planxant! Que, per què no dir-ho: em sembla fantàstic que facin aquesta mena de roba tan fresqueta per a l'estiu, però no poden inventar una solució per a planxar-la? Que fa molta calor, coi!

En fi, que demà toca revolució i em fa molta mandra. I és en aquests dies que envejo als que tenen habitació-vestidor i s’ho estalvien.

I com cada temporada, ompliré una caixa de “roba vella” per si un dia em fa falta, o “perquè no se sap mai”, i una altre  de “esperant temps millors”, que ja esta vist que les modes sempre tornen i cal ser previsora. D’altres peces, aniran a un contenidor de roba per donar i d’altre a les escombraries directament.

I intentaré no trasbalsar-me gaire quan comprovi que un any més, la meva roba d’estiu s’ha encongit a l’armari durant l’hivern; el misteri de la roba minvant  em comença a tenir amoïnada perquè inevitablement, acaba portant-me a la botiga per comprar-ne de nova de una altre talla, i a mi això abans no em passava...

Un moment terrible aquest del canvi d’armaris.

Sort que quan s’acabi, ja no hi hauré de pensar més fins d’aquí sis mesos (que és mig any eh?)...si senyor, demà serà un gran dia !