dimecres, 20 d’abril de 2011

Sant Jordi, flors i floretes.




Un any més arriba la diada de Sant Jordi, una de les dues úniques celebracions col·lectives de les que sóc incondicional i que no perdono, vaja.
Probablement apareixeran els que acostumen a dir que ells les flors les compren quan els ve de gust i que no té mèrit ni gràcia fer-ho avui, que són cares i que és una festa consumista, i que l'inesperat és el que és valuós i digne d'una dona...foteses!

Tota dona a Catalunya espera avui rebre una ofrena d'amor o d’estima, encara que no pensi acceptar-la, o ho faci  amb un “-no calia, home!-” o amb recança. De la seva parella, del seu fill, del seu pare, del padrí, o del repartidor del Mercadona, tant li fa.
Una ofrena, una intenció d'ofrena, una mirada de complicitat , un somriure tendre, una mostra d'afecte, un detall.
Els detalls van molt cars i buscats. I sovint s'obliden.
Com de costum, ells rebran un llibre, que és el suport físic de la tradició, per tal que no oblidin els seus deures. Afortunadament cada cop més, elles també reben llibres,  de fet, no podria ser d'altra manera.
I tampoc cal anar expressament a ciutat per fer les compres, perquè quasi fins a l’últim poble català, per aquesta diada trobarem una paradeta de llibres amb la senyera i algú venent roses, i tal com ha de ser, una rastellera d'homes portant-les amb més o menys traça i naturalitat.
Probablement aquest és el dia en què els catalans ens mostrem a nosaltres mateixos i als altres, la nostra cara més amable, convivencial, estimable, sentimental, digna de ser anotada com un argument per salvar-nos, com a col·lectiu, de la crema i de l'oblit. També fem altres coses millors i pitjors, però encara som capaços de conservar amorosament aquesta.

Aquest any caurà en dissabte, i Sant de més a més,  però serà dia laborable, com ha de ser Sant Jordi. I probablement en algun moment del dia plourà, es mullaran alguns llibres i es refrescaran algunes roses. És la tradició.

I podria afegir que la convivència es nodreix d'aquests petits gestos i d’altres d’inesperats; que al cap i a la fi, ens fem a partir de fragments i de detalls, i que el dia a dia és una suma de moltes coses que van deixant les seves petjades dins nostre, i tot i dir-ho, em quedaria curta.
Perquè sempre és d’agrair una floreta, també de les de  paraula, i no fa gaire en vaig rebre una mostra.
A una festa on varem anar recentment, en mig del xivarri, mentre estava ”picant” del buffet lliure i parlant amb altres convidats, se’m va acostar un senyor gran, que amb molta delicadesa em va dir: “-Vostè a mi no em coneix, però jo a vostè si. Només volia donar-li les gràcies per les bones estones que em fa passar llegint-la a la revista, i que sigui per molts anys-”. Quasi no vaig saber que dir, i el vaig abraçar, perquè descobrir de sobte que a algú que et llegeix li pots ajudar a dibuixar un somriure al rostre, i  potser aclarir una mica el color del seu dia, és realment meravellós.

Sempre pensaré que els detalls fan la felicitat.

Bon Sant Jordi a tots!!