divendres, 14 de març de 2014

Viure



És difícil saber viure cada dia, no només existir, saber guanyar i saber perdre, poder dibuixar somriures al nostre voltant i sobretot, no anar a dormir mai sense somnis . A lo millor el truc de la cosa està a no pensar massa en tot plegat...

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Pensar no és incompatible amb viure, trobo. El que diria és que viure no és el mateix que sobreviure, s'hi ha de posar alguna cosa més de la nostra part, i no sempre ho fem.

Montse ha dit...

Segur que no és incompatible Xexu, però si fossis com jo que sóc neguitosa i patidora de mena,i tinc una perillosa inclinació a pensar sempre en "lo pitjor", potser també arribaries a pensar que el "no pensar" en segons què, és pura qüestió de supervivencia.

Xarnego ha dit...

No pensar es dolent, pensar massa es pitjor.
Tot i que no m’importaria estar mort,
de vegades penso: que tal vegada el estar viu,
fa feliç de viure a gent que m’envolta.

Pons ha dit...

Crec que en això tothom hi està d'acord, millor estar viu que mort... bé, excepte els suïcides, però son minoria, de moment.

Montse ha dit...

Xarnego, la vida sempre val la pena ser viscuda, siguin com siguin les nostres circumstàncies; si sabem buscar, trobarem quelcom pel que val la pena seguir. És clar que les coses massa sovint no són com nosaltres voliem o pensàvem, però en això consisteix l'aventura i perquè no, el joc de viure. Una abraçada.

Hola Pons, realment tampoc tinc tan clar que els suïcides estiguin convençuts que sigui millor morir que viure. Més aviat suposo que se'ls acaben les ganes o les forces, es deixen, ja no són ells mateixos i quan això passa, invariablement el tren et passa per sobre...

joan gasull ha dit...

Cada dia hem d'intentar d'anar a dormir amb el dolç regust de que el dia ha valgut la pena. Per això ens cal saber garvellar molt bé les nostres il.lusions