dimarts, 23 de novembre del 2010

De polítics, eleccions i debats.



Remenant per la Xarxa, he trobat aquest enllaç que em sembla prou interessant, tot i que m’he quedat de pasta de moniato amb els meus resultats... i consti que diuen que és molt acurat l’estudi que li dóna suport!



No m’agrada parlar de política, ni veure les propagandes de la campanya, ni escoltar el que diuen. Ja m’ha passat el temps en que anava a les “manis” d’estudiants, en que  m’ho creia tot, en que pensava que el que deia aquesta gent era per aconseguir un país millor, en que somiava truites, vaja.

Tot i així el diumenge passat vaig veure el debat a TV3 que al ser a sis bandes, amb totes les opcions majoritàries, em semblava "a priori" interesant.

D’entrada, em va quedar molt clara una cosa: Que a tots els importa un rave que l'abstenció pugui superar a la participació i el fet que moltes persones ja hagin decidit votar en blanc, sense parar-se a pensar que la xifra que assolirà aquesta opció, superarà a  algunes de les organitzacions polítiques que estaven aquella  nit assegudes  al plató, que ja és dir, eh!

Al meu entendre, i per animar el pati, el debat d'idees i picabaralles més interessant es va produir entre els partits petits: ERC, IV, PP i Cs. Perquè, no ens enganyem, Mas es presentava com a presidenciable. Els altres jugaven a si pactarien o no amb ell.

 Al Rivera de Cs, el van deixar en evidència en més d'una ocasió per la seva tendència a saltar com “un xinxa”durant les intervencions dels altres, donant una imatge immadura i nerviosa. I a sobres varem  poder constatar que el seu acte de rebel·lia generacional i de desafiament al poder és... parlar en castellà! Que guai!
Francament, així ho té molt complicat aquest noi per créixer electoralment i mantenir-se més enllà del vot de protesta.

L’Herrera de IV, aferrat a l’idea de un tripartit que no ha funcionat,  decebedor. Això de la lluita de classes i la sostenibilitat està molt bé dins els seu discurs tenyit sempre d’un aire de superioritat moral sobre aquell que no hi estigui d’acord, però és que ja tocaria incorporar-hi la defensa de la iniciativa emprenedora de les petites i mitjanes empreses a la defensa del treballador ¿No? 
Això sí, cal dir que va ser l'únic que va esmentar l'abstenció i el vot en blanc com a enemics del sistema.

A la Sanchez-Camacho, una fidel creient del partit , se li veia de lluny que perd el cul per ser ministra a Madrid.
El PP català no vol perdre un sol vot de dreta, i sense contemplacions parla de l'emigració com a font de molts problemes ( i de molts vots de ciutadans cremats per tot el que passa al seu voltant ), que no diré que no tinguin part de raó, però sense aprofundir en que la culpa en tot cas, no és dels immigrants i prou, si no en pretendre i permetre que els ajuts de l’Administració i els ajuntaments es puguin donar sense cap mena de contraprestació.
Ni boja vull això per a Catalunya.

Amb els d’ERC i el Puigcercós, me’n vaig adonar que aquests, estan al ball i volen ballar sigui amb qui sigui i com sigui. Abans deien allò d’un govern de progrés (amb IV i PSC), ara diran si els deixen, allò d’un govern catalanista i de país (amb CIU) i així continuar amb la seva gent situada ( i molt ben situada) a l’ombra del poder... me’n faig creus!

Havia llegit que el PSC i el Montilla, realment són sengles cadàvers polítics, i aquesta va ser la impressió que en vaig treure. Rígid, estàtic i donant la impressió de estar fora de lloc, hi saber-ho, quasi em va arribar a fer patir el Molt Honorable, que voleu que us digui. Va ensenyar dues gràfiques per dir lo bo que havia estat el seu govern respecte als anteriors, i va demanar un debat a Mas per veure si així rascava alguna cosa amb la vella idea del bipartidisme i el vot útil, amb el conseqüent batibull dels altres partits que també hi volien ser i protestaven per l’exclusió.
Una olla de cols, en serio, una olla de cols.

I finalment en Mas de CiU. Feia molt temps que no veia una superioritat tan gran per part d'un candidat.. Les coses sembla que  li van tan de cara que pot permetre's jugar a  recollir tot el vot centrat possible de qualsevol part de l'espectre polític. Juga a majoria absoluta amb frase lapidaria inclosa:  
“-Aquestes eleccions no són entre esquerra i dreta, catalanistes i espanyolistes, parlants de castellà o català; sinó entre passat i futur".
I després, va respirar i mirar a càmera com pensant: “-Guapuuuu!  ...Gràcies”.