Campions!

Dissabte el FC Barcelona va guanyar la final de la competició Europea més important davant un magnífic rival, el  Manchester United.

Cal  treure’ns el barret davant  del Manchester, perquè de tots els clubs als que s'ha enfrontat el Barcelona, ​​crec que ha estat el més assenyat, el millor rival, el més respectuós i el més elegant de tots . (Elegants fins hi tot quan arribaven a l'estadi, tant tocats i posats i ben vestits, recoi!)

 El seu capità va admetre que mai havia jugat contra un equip com el Barcelona, i que la victòria havia estat molt merescuda. El seu entrenador, Sir Alex Ferguson, una llegenda del futbol anglès, més del mateix al reconèixer que mai fins ahir, havien rebut un “bany” de joc com el que els hi va caure al damunt . Això si que és saber perdre!

Suposo que ningú s'atrevirà a dir  que lo de dissabte no va ser futbol, no? Suposo que ningú tindrà els trons de posar en dubte el joc del Barça, oi? Ni teatre, ni àrbitres comprats ni  romanços, ni po... Ui, ui, ui! d'això..."punyetes" en vinagre per tocar el que no sona . Perquè si quedava encara  algun dubte sobre quin és el millor equip d'Europa ( i  casi afegiria  que del món), va quedar molt clar que, ara per ara, aquest equip és el Barça.

La de comentaris que hem tingut d'aguantar durant tota la temporada; la  mala baba que hem hagut de suportar: que si dopping, que si els àrbitres només afavoreixen el Barça, que si som uns teatrers ... doncs NO! Com ahir va dir en Piqué al Camp Nou, mentre els altres jugadors es mossegaven la llengua per no dir el que realment pensaven, els del Barça no fan res de tot això: només juguen a futbol, i renoi, que bé que ho fan!!

Quin  partidàs! quins passis! quina demostració de joc! quins gols! quins jugadors! quin entrenador! quin club! quina afició!!  Ai! que em quedo sense alè una altre vegada!

Que em dieu de la passada de Xavi a Pedro? genial, increïble!
I del gol de Messi? En tots aquests anys no l'havia vist tan eufòric en la celebració d’un gol! Que gran, però que gran que és aquest nano!
I la meravella de Villa què, eh? muts es van quedar amb el tros de golarro que va fer, i consti que s'ho mereixia el xicot que n’hi entrés un d’aquests, tu!
I en Guardiola ... ainsss! quina humilitat i que guapo i que “senyor”!! Va fer que els seus jugadors fessin el passadís d'honor al Manchester. Esportivitat absoluta,  i “saber estar”, com sempre.

I a casa, una gran festa! Primer molts nervis tot i veure lo bé que ho feien, (sóc patidora de mena,  i no puc fer-hi més i els meus ja ho saben: jo pujo i baixo escales quan hi ha un partit així, i ostres si me’n vaig fer un tip d’anar amunt i avall entre gol i gol!) I després al final, explosió d’alegria, pell de gallina i emocions a vessar que  fins i tot, em van fer caure la llagrimeta quan en  Puyol va cedir el braçalet de capità a Abidal, i aquest va alçar la copa; quin gest! quins valors! Que bons que sou nois!!

Amb els temps que corren, al cap i a la fi el futbol no ens dóna pas de menjar, ja ho sé, però que carai! Diades com la de dissabte són les que fan que aquest món nostre no s'oblidi de la il·lusió, i ens facin sortir al carrer amb rauxa a fer volar unes senyeres amb els nostres colors, i a cridar de goig per deixar anar tota la ràbia i tensió acumulades.

I tot això sense haver de preguntar-nos "per que?" ...Que quin per que? Que per que els embolcalls dels “Sugus” de pinya són blaus, per exemple?  no sé, però el que si sé, és que l'important no és l'embolcall, sinó el de dins, el fons de tot plegat.

“El futbol et torna el que li dónes”. Oh i tant! I la glòria és nostra.

Visca el Barça i Visca Catalunya!!

 

Blaugrana al vent...

 

...i qui diu al vent diu  a Wembley! Blaugranes a Wembley dinou anys després! Visca!!

(I gràcies a Déu que ja s’ha acabat això dels quatre “clàssics”, perquè de debò, que ja estic cansada de tant sentir el ploricó i els disbarats dels merengues amb mal perdre. I per descomptat, que passo de tornar a escoltar una altre retransmissió de un partit per TVE, que talment semblava que en veien un altre del que retransmetia per la radio el Puyal o el Pou... Ai senyor! com se’ls hi veu el llautó als de la  tele pública estatal... des de Madrid, no? Però pagada amb diners de tots, eh!!  Apa macos, a pastar fang. ) 

Visca el Barça!

Ja era hora, home !!

 

 

Ja era hora de que guanyés qui surt al camp a jugar a Futbol, i a sobre amb fermesa, ja era hora de parar-li els peus a qui tocava ! 

Visca el Barça i Visca Catalunya!!

"La Rota"

Ahir me’n vaig anar a dormir amb molt mal gust de boca. Ja sé que això del futbol només és un joc de pilota, que no és important  per fer perdre els nervis a ningú amb tot el que tenim pel voltant, que no cal agafar-s’ho a pit perquè  per els que juguen, és una feina per la que cobren molts milions i tal, i tal, i tal... però que voleu que us digui, a mi tot això me la repampinfla i  em va semblar molt injust que ens guanyessin els blancs!

És clar que si la vida fos justa, hauria guanyat qui millor juga a futbol, però com que no ho és, va guanyar qui va fer un gol més, amb arbitratge discutible o no, amb marrulleria o no, amb joc destructiu o no. Va guanyar el Madrid, i això fot.

Per això quan avui al matí m’han trucat perquè mirés uns vídeos a la xarxa, de primer m’ha semblat que estava veient un gag del Crackòvia... amb el Ramos (“-Es que el mister me dijo que tenía que salir a destruirlo todo...-”) i au, la copa sota l’autobús!!

“-Mira que és de ser inútiles, eh?-”

 Me’n he fet un tip de riure veient els dels SAMUR rescatant el que quedava de la copa suïcida, “La Rota” diuen que li diran!

Ai senyor! divuit anys esperant-la i el poc que els hi ha durat!!

I ja poden posar titulars i portades grandiloqüents els diaris de Madrid, ja poden parlar de “Fin del Ciclo Azulgrana”, que més voldrien ells... una flor no fa estiu, i aquesta vegada els hi ha sonat la flauta... com el ruc aquell de la faula (...no el Ramos eh?) però la veritat és que el Barça ha guanyat, guanya i guanyarà  per molts anys més i fent-ho com s’ha de fer: bé.

Visca el Barça!!

El Partit

El millor equip del món 5 -- Aquells nois vinguts de la capi 0

Estàvem inquiets, es deia que venien molt igualats, que no havien perdut en no sé quants partits... i els n’ hem clavat cinc!
I gràcies a CR7 i les seves fatxenderies (" -A ver si nos hacen 8 el lunes ... "), un trist 5-0, s'ha convertit en un ridícul 5-0. Això sense comptar que avui no hi ha excuses que valguin:  Si el Barça no hagués afluixat, el partit acaba amb 8-0, algun del Barça lesionat, i el Madrid amb varis expulsats. El que són les coses.

Ah! Per cert, és normal que Cristiano s'enfadés amb en Pep i es muntés aquella tangana; ... per a una pilota que els anaven a deixar tocar...!

No cal anar a fer sang de lo d’ahir, però és que va ser un festival de classe, d'elegància, de  saber guanyar esborrant i embogint a l’adversari amb el "tiki-taka", amb un bany de bon joc, i a més a més constatant també què Guardiola tal com ens presentaven a la publicitat de TV3 entorn al matx, és un "mag",  que poca broma eh!

Perquè les seves declaracions prèvies al partit van ser: " - Me n'alegro que la gent no cregui que els en marcarem cinc... ". Au, apa, ves qui no s’ho creu ara!

Ahir va guanyar: el futbol, l'espectacle, els seguidors, la pedrera, la humilitat, el respecte al contrari.
Ahir va perdre: l'antifutbol, la crispació, tot el que no és futbol, la cartera, la prepotència, la supèrbia, el mal companyerisme, el monopoli madridista en els mitjans de comunicació.

Només em va fer pena un nen vestit del Madrid, a coll del seu pare a  la ronda d'entrevistes posteriors que van fer, i que sense paraules però amb la carona trista semblava pensar allò de: "- Papa, perquè sóc del Madrid?  Jooooó  papa... és que  els culés juguen molt bé al futbol!"

I a part d'això, m’ho vaig passar pipa. I avui estic afònica i dins d'una estona parlaré per signes, segur. Tant li fa.

GRÀCIES Barça!!