dimarts, 20 de juliol del 2021

    

- Carta a la meva filla en la seva Graduació -



Avui et gradues i ja seràs oficialment una Infermera.

Aquell somni del que quan en parlàvem semblava tan lluny, ja s’ha complert.

I ves per on, per culpa de una pandèmia ara que ha arribat el gran dia, no podré ser al teu costat per compartir-lo, tot i que de fet, vull pensar com em va dir la iaia fa molts anys que hi seré quasi igual, viva en cadascuna de les teves fibres que són part també de les meves, perquè tu vas sortir de mi i alguna cosa et deu quedar, no?


O sigui, que tinguis clar que ho hauràs de viure intensament per les dues: el moment s’ho mereix.


Tinc un embull de sensacions que no podria explicar, que m’ inunden i em porten a vivències amb tu, des de que et vaig tenir als braços per primer cop i ens vas robar el cor; però a la vegada després de tot, (i el “després de tot” és literal, i el “tot” és immens) el que realment compta avui és el teu assoliment filla, i aquest moment especial del que seràs protagonista per mèrits propis.


És bo a la vida estar a l’altura dels moments solemnes, és bo ser conscient durant la cerimònia, del que s’ha aconseguit i del com ho has fet. I que ho gaudeixis i alhora, recordis tot el que ha passat per arribar fins aquí on estàs ara.


En les hores d’estudi robades a la son, en els moments de baixón, dubtes i cabòries, en les trucades i xats de whatsapp que m’enviaves quan creies que no t’havia sortit prou bé una cosa, que havies suspès un examen ò que no servies ni serviries per aquesta feina. En les ulleres que feies quan tornaves a casa durant els Pràcticums, extenuada.


En l’esforç, sacrifici, voluntat i dedicació que hi has posat; en les llàgrimes que fent-te “boleta” has plorat, i també en les xerrades o fins i tot discussions que hem tingut per les anades a estudiar a biblioteques, triatge d’optatives i d’hospitals, màsters, postgraus possibles o qualsevol bestiesa que ens ha passat pel cap aquests darrers quatre anys i ens hem dit (o cridat) esvalotades.


En el teu pare, que no para de treballar perquè no falti de res a casa i t’hàgim pogut recolzar quan t’ha fet falta; en mi, que com a bon “comodí” he fet el que he pogut per ajudar quan ha calgut amb el que ha estat a la meva mà; en el teu germà, que de ben segur t’ha donat ànims i consells des de la seva perspectiva, o senzillament t’ha vingut a buscar i portar quan els altres no hem pogut.


Tantes i tantes coses que han passat i s’han fet.


Al cap i a la fi, suposo que ja saps que sempre hi ha hagut al darrere de tot, un immens amor incondicional cap a tu, que el Nil i jo expressem a la nostra manera, i que el papa tot i que no ho digui ( perquè és com és), sent tant o més.


Gràcies per l'orgull i admiració que em provoques que de tan grans no em caben al pit.


Gràcies per la teva desbordant humanitat i per la teva manera de ser, irrepetible.


Gràcies per la teva vehemència que et fa ser qui ets, un ésser humà que lluita pels seus ideals i principis. I gràcies també per la teva tenacitat i perseverança que t’han portat a fer realitat aquell somni.


Així és que preparat per viure el moment.

Emociona’t.

Gaudeix-lo.

Guarda’l entre els records que et duraran tota la vida... i quan pugis a recollir el

diploma, pensa que des de casa, o a on siguem els teus pares i germà, a distància, estarem tan orgullosos i feliços de tu, com tu.



T’estimem molt Àngela.


La mama






Colldejou, 11 de Juny del 2021





P.S.- El dia de la Graduació al Paranimf de la Universitat de Barcelona, que va aplegar per primera vegada a la seva història un d'aquests actes, en homenatge a la tasca de tot el col·lectiu d'Infermeria durant la Covid-19, a la meva filla li vàren donar el 1er Premi de la seva Promoció, al millor Treball Fi de Grau en Contingut cièntific i Qualitat lingüistica, escrit en Català.


Va ser una sorpresa, no ho sabiem... i ho havia d'afegir: Orgull de mare.