dijous, 5 de maig del 2011

Relats Conjunts: Diada de Sant Jordi



Arrugues a la pell de les meves mans llaurades pel temps. A la penombra de la cambra prop del balcó, envoltada de silenci i pols, observo  com aquests dits vells i  llargs aferrats a les cortines, em deixen veure el que passa a  fora. A la Rambla de les Flors, avui una  vegada més és festa, i tot és un anar amunt i avall de gent, colors, olors, sentiments i tradicions.
He viscut sola aquests darrers i feixucs anys. No sé quants, n’he perdut el compte. Gairebé sense sortir de casa. Ja no vull veure el món. Prefereixo evitar-lo del tot. La meva ment millors paisatges, carrers i llocs, on la gent que vaig estimar i encara estimo, segueix viva.
Avui, com passa una vegada a l’any per aquesta diada, m’ha arribat la rosa. Me la envio a mi mateixa, encarregada dies abans i acompanyada d'una carta... d'aquesta manera, continua arribant.
Sempre és el mateix antic missatge, l'escrit per ell fa tant de temps.
Com el trobo a faltar...
Tremolant de expectació, em vaig a seure al sofà i tornaré a rellegir-lo una vegada més, mentre encara em quedi alè i encara sigui jo mateixa...

7 comentaris:

deomises ha dit...

La soledat és també una sensació que cal tenir present en aquesta Diada tan assenyalada com la del nostre patró, a més de la de l'amor i l'estimació.

Una idea que m'havia temptat dies enrere, encara que diferent del teu plantejament, Montse.

Bon relat, d.

montse ha dit...

Felicitats, m'agrada aquesta rosa que es regala, per sentir-se acompanyada en aquesta diada.

ricderiure ha dit...

bon relat!

`^_^´

Quadern de mots ha dit...

Trist i tendre alhora. M'agrada

Fins aviat.

Montse ha dit...

Gracies deomises. La soledat com bé dius, també s’ha de tenir present perquè al cap i a la fi, també forma part de la nostre existència. Dóna per molt el tema.

Hola montse, gracies per la felicitació per aquest escrit que em va venir al cap veien els balcons de fons d’aquesta fotografia i pensant en el que hi podia haver al darrere d’un d’ells...perquè no?

Gracies ric!

Benvingut Quadern de mots. “Trist i tendre” defineixen molt bé el que vaig escriure. M’agrada que t’agradi.

Records a tots!

Elfreelang ha dit...

Preciós relat! emotiu, ben escrit!

Montse ha dit...

Gràcies Elfreelang! No he pogut contestar abans perquè això del Blogger no em deixava.

Ens anem llegint.