dijous, 5 de gener del 2012

Nit de Reis





 Aquest vespre sota molts balcons, a places i carrers, hi haurà una gentada de grans i petits a l'espera del seguici real.
Fa molt de vent i segur que els grans s’arreceraran a les portalades de les botigues de tant en tant, mirant de no perdre el lloc a la vorera per quan passin . Els nens, menys previsors i més inquiets, correran amunt i avall nerviosos i esvalotats . Pobles i ciutats estan molt bonics avui, amb les il·luminacions  de Nadal, les carrosses, els estels de purpurina i sobretot, la llum dels ulls de la mainada.

Recordo que de nena teníem pocs regals per reis. Normalment es tractava de coses pràctiques: un jersei, un pijama, mitjons. Odiava el retorn a l'escola perquè jo tornaria a ser de les poques que no estrenava estoig.
Un any a casa, em van portar una nina que caminava sola. Mira que en fa d’anys, i encara me’n recordo. També eren temps difícils, tant que  quan vaig ser prou gran, vaig saber que la meva mare la havia pagat a terminis...

Suposo que unes festes tan magres en la meva infantesa, han fet que de gran no les hagi avorrit, al contrari, m'encanten i he procurat transmetre aquest sentiment d’il·lusió als meus fills.
Miro als nens amb les seves carones expectants i neguitoses, i retorno a aquelles nits en que em costava agafar el son pensant en el que em trobaria a l’endemà al plat que havia parat amb la meva avia davant la finestra del menjador, amb  pa sec pels camells i una copeta de vi ranci per cada rei.

Ara ja som grans per creure en els reis mags.
Però vull creure que molts, com jo, no hem perdut la fe en la màgia.
En qualsevol moment, la vida ens pot llançar un caramel sorprenent per sorpresa.
I tenir aquesta capacitat de ser receptiu als miracles, és un gran regal.

Que us portin tot lo bo i millor, companys. Bona diada de Reis.