dilluns, 30 de maig del 2011

Campions!



Dissabte el FC Barcelona va guanyar la final de la competició Europea més important davant un magnífic rival, el  Manchester United.

Cal  treure’ns el barret davant  del Manchester, perquè de tots els clubs als que s'ha enfrontat el Barcelona, ​​crec que ha estat el més assenyat, el millor rival, el més respectuós i el més elegant de tots . (Elegants fins hi tot quan arribaven a l'estadi, tant tocats i posats i ben vestits, recoi!)
 El seu capità va admetre que mai havia jugat contra un equip com el Barcelona, i que la victòria havia estat molt merescuda. El seu entrenador, Sir Alex Ferguson, una llegenda del futbol anglès, més del mateix al reconèixer que mai fins ahir, havien rebut un “bany” de joc com el que els hi va caure al damunt . Això si que és saber perdre!

Suposo que ningú s'atrevirà a dir  que lo de dissabte no va ser futbol, no? Suposo que ningú tindrà els trons de posar en dubte el joc del Barça, oi? Ni teatre, ni àrbitres comprats ni  romanços, ni po... Ui, ui, ui! d'això..."punyetes" en vinagre per tocar el que no sona . Perquè si quedava encara  algun dubte sobre quin és el millor equip d'Europa ( i  casi afegiria  que del món), va quedar molt clar que, ara per ara, aquest equip és el Barça.

La de comentaris que hem tingut d'aguantar durant tota la temporada; la  mala baba que hem hagut de suportar: que si dopping, que si els àrbitres només afavoreixen el Barça, que si som uns teatrers ... doncs NO! Com ahir va dir en Piqué al Camp Nou, mentre els altres jugadors es mossegaven la llengua per no dir el que realment pensaven, els del Barça no fan res de tot això: només juguen a futbol, i renoi, que bé que ho fan!!

Quin  partidàs! quins passis! quina demostració de joc! quins gols! quins jugadors! quin entrenador! quin club! quina afició!!  Ai! que em quedo sense alè una altre vegada!

Que em dieu de la passada de Xavi a Pedro? genial, increïble!
I del gol de Messi? En tots aquests anys no l'havia vist tan eufòric en la celebració d’un gol! Que gran, però que gran que és aquest nano!
I la meravella de Villa què, eh? muts es van quedar amb el tros de golarro que va fer, i consti que s'ho mereixia el xicot que n’hi entrés un d’aquests, tu!
I en 
Guardiola ... ainsss! quina humilitat i que guapo i que “senyor”!! Va fer que els seus jugadors fessin el passadís d'honor al Manchester. Esportivitat absoluta,  i “saber estar”, com sempre.

I a casa, una gran festa! Primer molts nervis tot i veure lo bé que ho feien, (sóc patidora de mena,  i no puc fer-hi més i els meus ja ho saben: jo pujo i baixo escales quan hi ha un partit així, i ostres si me’n vaig fer un tip d’anar amunt i avall entre gol i gol!) I després al final, explosió d’alegria, pell de gallina i emocions a vessar que  fins i tot, em van fer caure la llagrimeta quan en  Puyol va cedir el braçalet de capità a Abidal, i aquest va alçar la copa; quin gest! quins valors! Que bons que sou nois!!

Amb els temps que corren, al cap i a la fi el futbol no ens dóna pas de menjar, ja ho sé, però que carai! Diades com la de dissabte són les que fan que aquest món nostre no s'oblidi de la il·lusió, i ens facin sortir al carrer amb rauxa a fer volar unes senyeres amb els nostres colors, i a cridar de goig per deixar anar tota la ràbia i tensió acumulades.

I tot això sense haver de preguntar-nos "per que?" ...Que quin per que? Que per que els embolcalls dels “Sugus” de pinya són blaus, per exemple?  no sé, però el que si sé, és que l'important no és l'embolcall, sinó el de dins, el fons de tot plegat.

El futbol et torna el que li dónes”. Oh i tant! I la glòria és nostra.

Visca el Barça i Visca Catalunya!!

 


dissabte, 28 de maig del 2011

E.O.I.



"Partes" de guerra dels meus  examens a  la Escola Oficial d’Idiomes:


-  Primer “Writing”de Maig, el de “lamarequevaparirelsdelondonielgoldeneyedelapunyeta”. 
    Notes: B1: 4 - B2: 2 . 
    Es a dir, un 6 pelón, que suposa la primera  catejada...sort que farà mitjana  amb l’altre redacció que hem de fer!.

-   Segon “Writing”una setmana després. Impressió en  acabar: "sembla que més bé... "
    Resultat: B1: 4 - B2: 4 . Total: 8 que fent mitja amb el primer, em deixa un 14%, o el que és igual,  un 7 per aquesta destresa. De moment, una al sac.

-  Examen de “Grammar” ( el més llarg i feixuc ). Impressió en acabar: Regulín tirant a “no sé pas si...”. 
   Nota: 12 sobre 20. 
   Ja ho sabia! Ai Senyor! la cosa pinta malament,( calia un 13 mínim per aprovar ) haurem de apretar com sigui en els que falten!!
   
-  Examen de “Listening” ( el que més por em fa sempre ). Impressió al acabar: Un desastre absolut o altrament  dit, “quinamerdadexamenquehefetperlamordedéusenyor”. Nota: 8,5  sobre 20. 
    Desesperació. 
    Començo a fer càlculs matemàtics de mitjanes i combinatòries, com els dels equips de futbol a punt de baixar a segona a final de temporada...

-  Examen de “Reading” el mateix dimecres. Impressió al acabar:  "Aquest sí, rodó!"
    Nota: 20 sobre 20. Visca! 
    Encara em queda l’últim i definitiu; cal esmolar les eines i posar-hi els cinc sentits  perquè pot ser el decisiu.

-  Examen de “Speaking” l’altre dimecres. Impressió en acabar: “Home mira... potser ho he fet prou bé, no?”. 
    Nota: 8,25 ! El meu primer 8,25 per xerrar en English que em dona el tant per cent necessari per aprovar la segona avaluacióóóóóóóóóo´!!

El dilluns passat, Notes finals de les avaluacions: 72,5% ò sigui, un notable, que  serveix per saber que sóc APTE per passar de curs. ( Que ho sóc per altres coses, ja ho sabia d’abans! )

He aprovat, he aprovat, he aprovat!! Sóc una dels únics cinc de tota la classe que hem aprovat sense haver de presentar-nos  a l’examen oficial de Juny!!!

Ja he dit que he aprovat?  Doncs: HE APROVAAAAAAT!!!!


diumenge, 15 de maig del 2011

Estic cansada...



Cansada de tot? no, de tot no, però si de moltes coses. Estic cansada de tot i de res ... estic cansada d'estar cansada.  

Setmana d'exàmens... qui em manava a mi ficar-me en aquests rebomboris a hores d'ara una altra vegada!!

dijous, 5 de maig del 2011

Relats Conjunts: Diada de Sant Jordi



Arrugues a la pell de les meves mans llaurades pel temps. A la penombra de la cambra prop del balcó, envoltada de silenci i pols, observo  com aquests dits vells i  llargs aferrats a les cortines, em deixen veure el que passa a  fora. A la Rambla de les Flors, avui una  vegada més és festa, i tot és un anar amunt i avall de gent, colors, olors, sentiments i tradicions.
He viscut sola aquests darrers i feixucs anys. No sé quants, n’he perdut el compte. Gairebé sense sortir de casa. Ja no vull veure el món. Prefereixo evitar-lo del tot. La meva ment millors paisatges, carrers i llocs, on la gent que vaig estimar i encara estimo, segueix viva.
Avui, com passa una vegada a l’any per aquesta diada, m’ha arribat la rosa. Me la envio a mi mateixa, encarregada dies abans i acompanyada d'una carta... d'aquesta manera, continua arribant.
Sempre és el mateix antic missatge, l'escrit per ell fa tant de temps.
Com el trobo a faltar...
Tremolant de expectació, em vaig a seure al sofà i tornaré a rellegir-lo una vegada més, mentre encara em quedi alè i encara sigui jo mateixa...

Bon Dia!



Ara fa sol. Han caigut quatre gotes i sembla que tot sigui més net, com si ho haguessin rentat. Els arbres de darrera casa tenen les fulles, que tot just broten, farcidetes de gotes que han rodolat fins a la punta i  brillen amb la llum del mati.


M’agrada respirar aquesta olor de terra i herba mullada, aquests colors que poc a poc van pujant de to, m’agrada estrenar un nou dia... és vida que se’m regala!

Bon dia!!

dimarts, 3 de maig del 2011

Blaugrana al vent...






...i qui diu al vent diu  a Wembley! Blaugranes a Wembley dinou anys després! Visca!!

(I gràcies a Déu que ja s’ha acabat això dels quatre “clàssics”, perquè de debò, que ja estic cansada de tant sentir el ploricó i els disbarats dels merengues amb mal perdre. I per descomptat, que passo de tornar a escoltar una altre retransmissió de un partit per TVE, que talment semblava que en veien un altre del que retransmetia per la radio el Puyal o el Pou... Ai senyor! com se’ls hi veu el llautó als de la  tele pública estatal... des de Madrid, no? Però pagada amb diners de tots, eh!!  Apa macos, a pastar fang. ) 

Visca el Barça!